Mardito roedore!

Vaja setmaneta!

El debat de la setmana a Bow Common Lane ha estat la necessitat de cobrar renda als ratolins...o mostrar-los la porta!

Ens hem armat d'artil.lugis per persuadir els "okupes". Rateres del "todo a 100", caixetes repletes de boletes blaves, emissors d'ultrasons... en fi, un arsenal de més valor que el PIB de Malawi! Una setmana d'intervenció ha resultat en la detenció i posterior enterrament al jardí de casa d'un ratolinet negret, igual que els que corren pel metro. No sabem si era Mickey o Minnie, però vivia a un forat del sòcul de la cuina com el de Jerry. No s'ha inspeccionat el seu amagatall, i a hores d'ara els dispositius estan encara a la "porta" a l'espera d'enganxar a més integrants del comando. De tant en tant se senten crits de "Andale y ándale! Arriba arriba!" segurament el Pancho Villa dels rosegadors, l'ideòleg i visionari de la revolució.

El descobriment de la setmana ha estat la marxa nocturna...a llocs com "Under the bridge" i "Jazz cafe" a Old Street o "The Cross" a King's X es pot sortir fins les 6 del matí!!


Ara bé, prepara 70 lliures com a mínim i un catxeo exhaustiu. I si no vols pagar, estigues preparat pel botellasso de turno!! Records a Mompó i Lola! ;-)

Thanks Erika, James and Miriam for the great night, it was a pleasure having you all in London for the night! Hope to have the next one in Cancun!

Ser culé a Londres

Aquest és un moment dolç per ser culé. I a Londres encara més. L'any passat vam rentar la cara de Mourinho a base de jogo bonito. Els vam tornar la humiliació de l'any anterior i el futbol va posar a cadascú on es mereixia.


Dimecres vam arribar a Stamford Bridge al crit de "campeones, campeones". "We are red, we are blue, we are Barcelona Club" demostrava que a Catalunya qui més qui menys parla llengües estrangeres. Ells també ens van demostrar el seu domini cromàtic amb "We are Chelsea, we are blue, we are Chelsea, so f*ck you!" . Podria afirmar que el passaport blaugrana genera respecte i admiració a qualsevol estadi forani. Les aficions ens deixen cantar perquè saben que qualsevol argument en contra quedarà completament despedaçat en trepitjar la gespa.


El partit de dimecres va ser certament entretingut. Sentir noms com Ballack, Ronaldinho, Messi, Drogba, Shevchenko, Cole, Terry, Deco, Xavi per la megafonia ja posa la pell de gallina. Veure les banderes blanques i blaves onejant per milers en un estadi no més gran que el Castalia també té tela. Escoltar la polka russa en acabar el partit ja és la guasa. I que el Barça no siga capaç de xutar a Hilario és esperpèntic. No era un partit de Premier però no van faltar els ingredients: entrada a 80 lliures, hooligans amb més tatuatges que dibuixets un tebeo del Mortadelo, els stewards pentinant l'estadi en busca de bombes, i els bobbies acordonant la zona.



La poli ens va rebre a cavall i amb viseres. No saben que un culé autèntic mai no busca la violència? a no ser que sigui contra el Madrid, clar, aleshores els grans conceptes i les grans sigles d'UNICEF pesen més que mai sobre les nostres espatlles. Pel bé d'UNICEF i del Barça, espero que aquesta nit no porten sponsor a la samarreta...
Salutacions a Felixao, Quimet i David!

Assimilation week

Aquesta setmana estic "assimilant" coneixements, o el que és el mateix, em passo el dia tancat a l'habitació fent el Group Design Project.

La veritat és que són dies productius, amb molta cafeïna inclosa i moltes trucades pel telèfon intern.

Aquest migdia feia solet i he sortit en bici a la recerca d'una llacuna d'estabilització, el mapa de Cranfield la situava a prop de casa...i jo sense saber-ho!

Les fotos de la llacuna no són massa boniques, però aquesta dels avions de l'acadèmia de vol ha sortit lluïda, amb raget de sol inclòs!

Dissabte Cranfieldià

Avui és un dia que no passarà als anals de la història. A part d'un naufragi al Mar Roig, no crec que hagi passat res més. Un "dull Saturday", I guess...

El 6 Nacions de Rugbi és el plat fort pels amants del múscul, si no, és el moment indicat per un poc d'encens, Placebo, vida social al laundry club, i qui sap, un poc de bici per la campinya anglesa hivernal... before night falls!

Intro

Hola a tots!

Bon dia! Passeu passeu, i voreu el piset!

Ja està! Sóc una víctima més del blogs... suposo que algun dia havia de passar, no?

Després d'una primera reacció de rebuig, basada sense cap tipus de fonament en l'opinió d'un columnista ranci d'algun diari de tirada multinacional, aquí estic, tot bloguetejat. És cert, he adoptat forma tubular i he respost a una necessitat que m'ha estat creada.

I la resposta és... i a mi què? si s'ha de fer un blog se fa, i punt!

En un futur proper espero començar a penjar cosetes que puguen ser d'interès per a vosaltres, soferts lectors... ja què em costa tant usar el mail, li donarem un vot de confiança a aquest mitjà.