Aquest és un moment dolç per ser culé. I a Londres encara més. L'any passat vam rentar la cara de Mourinho a base de jogo bonito. Els vam tornar la humiliació de l'any anterior i el futbol va posar a cadascú on es mereixia.
Dimecres vam arribar a Stamford Bridge al crit de "campeones, campeones". "We are red, we are blue, we are Barcelona Club" demostrava que a Catalunya qui més qui menys parla llengües estrangeres. Ells també ens van demostrar el seu domini cromàtic amb "We are Chelsea, we are blue, we are Chelsea, so f*ck you!" . Podria afirmar que el passaport blaugrana genera respecte i admiració a qualsevol estadi forani. Les aficions ens deixen cantar perquè saben que qualsevol argument en contra quedarà completament despedaçat en trepitjar la gespa.
El partit de dimecres va ser certament entretingut. Sentir noms com Ballack, Ronaldinho, Messi, Drogba, Shevchenko, Cole, Terry, Deco, Xavi per la megafonia ja posa la pell de gallina. Veure les banderes blanques i blaves onejant per milers en un estadi no més gran que el Castalia també té tela. Escoltar la polka russa en acabar el partit ja és la guasa. I que el Barça no siga capaç de xutar a Hilario és esperpèntic. No era un partit de Premier però no van faltar els ingredients: entrada a 80 lliures, hooligans amb més tatuatges que dibuixets un tebeo del Mortadelo, els stewards pentinant l'estadi en busca de bombes, i els bobbies acordonant la zona.
La poli ens va rebre a cavall i amb viseres. No saben que un culé autèntic mai no busca la violència? a no ser que sigui contra el Madrid, clar, aleshores els grans conceptes i les grans sigles d'UNICEF pesen més que mai sobre les nostres espatlles. Pel bé d'UNICEF i del Barça, espero que aquesta nit no porten sponsor a la samarreta...
Salutacions a Felixao, Quimet i David!
Dimecres vam arribar a Stamford Bridge al crit de "campeones, campeones". "We are red, we are blue, we are Barcelona Club" demostrava que a Catalunya qui més qui menys parla llengües estrangeres. Ells també ens van demostrar el seu domini cromàtic amb "We are Chelsea, we are blue, we are Chelsea, so f*ck you!" . Podria afirmar que el passaport blaugrana genera respecte i admiració a qualsevol estadi forani. Les aficions ens deixen cantar perquè saben que qualsevol argument en contra quedarà completament despedaçat en trepitjar la gespa.
El partit de dimecres va ser certament entretingut. Sentir noms com Ballack, Ronaldinho, Messi, Drogba, Shevchenko, Cole, Terry, Deco, Xavi per la megafonia ja posa la pell de gallina. Veure les banderes blanques i blaves onejant per milers en un estadi no més gran que el Castalia també té tela. Escoltar la polka russa en acabar el partit ja és la guasa. I que el Barça no siga capaç de xutar a Hilario és esperpèntic. No era un partit de Premier però no van faltar els ingredients: entrada a 80 lliures, hooligans amb més tatuatges que dibuixets un tebeo del Mortadelo, els stewards pentinant l'estadi en busca de bombes, i els bobbies acordonant la zona.
La poli ens va rebre a cavall i amb viseres. No saben que un culé autèntic mai no busca la violència? a no ser que sigui contra el Madrid, clar, aleshores els grans conceptes i les grans sigles d'UNICEF pesen més que mai sobre les nostres espatlles. Pel bé d'UNICEF i del Barça, espero que aquesta nit no porten sponsor a la samarreta...
Salutacions a Felixao, Quimet i David!
No hay comentarios:
Publicar un comentario