Lo blog és vida

Sant Turnemi!

2009-02-10T23:16:00.002Z

Hola Bloggers!

M'acabo d'adonar que fa quasi 2 anys que no escric res en aquest mur! Què ha passat durant aquests dos anys? Bé, la resposta és molt simple: Facebook!

"A lo tonto a lo tonto", el dia a dia absorbeix tota la nostra atenció. Els torrents d'informació ens arrosseguen sense possibilitat alguna d'aferrar-nos al més mínim clau roent d'anacronisme. Enmig d'aquesta opulència informativa, qui vol fer-se sentir ha de cridar per sobre del guirigall. El 99.99% de la població no ens nodrim que de titulars inconnexes d'un dia al següent, d'una setmana a la següent, i que són impossibles de lligar amb un cordell. Al final, l'excés d'informació atordeix la nostra capacitat analítica i ens tornem analfabets. Avui ma cosineta de 9 anys m'ha sorprès amb el nom del Ministre d'Indústria! a mi aquell nom no em deia res, podria ser el darrer nominat de Gran Hermano, un presentador de Fama, un personatge del llibre que m'estic llegint, el proveïdor a qui he enviat un mail a les 10 del matí, o inclús el llibertador de Mèxic, qui sap!

Tornant a l'origen, no faré un blog per parlar de Facebook, ja n'hi ha massa i l'inventor no es mereix més crèdit encara, per l'amor de Déu! Moltes altres coses han passat en 2 anys, algunes més bones que d'altres. Si descarto els dies monòtons i aquells que ja no recordo, em quedo amb la companyia de Rosa, els viatges intercontinentals a Amèrica i Àsia, els bons records de Djo i Fontas a l'oficina, la tornada a Espanya - amb les seves reaccions en cadena. Al final, és sorprenent veure com dos anys, o 24 mesos, o 730 dies, es poden resumir en 2 línies... visca la capacitat de síntesi!

Easter and Nippon...

2007-04-15T07:25:00.000Z

Hi there! I know, it was about time to update the blog! Since November so many things have happened that I will not bother to try and remember. The present is way too exciting!!!

I am writing from Schiphol airport, in Amsterdam, half way between my past and my future.

This morning I left London after a very atypical week, during which I had the chance to drink almost every night with good friends like Rosa, Jaume & Elina, Hector & Felix, Fontas, Miquel, Raul, Djo... Last weekend we did not sink but we were close. We spent a lovely sunny Easter Sunday on the edges of Beachy Head, and had the immense chance to warm Erika and James's new home in T. Wells. Good luck guys for the new life under the same roof!

Unnecessary risk-taking at Beachy Head...

Playing Henry VIII and Anne Boleyn at Hever Castle

Let's welcome the new Londoner Giulia Salvatori Jovani (Jeja!!!)

The Crespins in London!

In 2 hours time I will be facing the longest flight of my lifetime, and will land in Kansai Intl. Airport! I am amazed about this engineering beauty by Renzo Piano, an old floating landfill in the middle of the Osaka bay which was reclaimed and converted into one of Japan's busiest airports. I hope it won't sink tomorrow, at least I can say Friday 13th was left behind only yesterday...

Vic-Torino, Gabi e Angelo

2006-11-19T18:21:00.000Z

Ciao a tutti!

Questa settimana è stata matta come sempre...Londra-Barcellona-Venezia-Bologna e Torino!

Il lavoro molto interessante, ma qui noi parleremo soltanto di weekend alla italiana con miei amici Gabi e Angelo.

Volete sappere ce cosa si fa in domenica in Torino? Non si guida (Domenica Ecologica) SE NON sei un carabiniere con una nuova Alfa 159 tuning come questa.

Torino è una città veramente bella: il quadrilatero, via Roma, piazza Castello, via Po, il Valentino, la Mole, Piazza Vittorio, piazza San Carlo...ma che sarebbe una domenica in Italia senza un Cannolo siciliano e un espresso napoletano??????

Un messaggio per tutti i separatisti: Torino senza Fiat, senza Juve in Serie A, senza cannoli siciliani e senza il mercato di Porta Palazzo sarebbe Francese! Siete tutti avvisati!

Baci per i migliori anfitrioni!

Aupa Athletic!

2006-11-06T01:18:00.000Z

Esto era un fin de semana que empezo muy bien con la visita de Karoma a Londres. Probamos el tempura japones y bromeamos con Djo sobre las goteras de la oficina...

El viaje a Bilbao duro un poco mas de lo esperado. Desde que me escape de la oficina a las 3.30 del viernes, no llegue a los brazos de mi querida en la Gran Via hasta el sabado a las 12 del mediodia del sabado. No fue un viaje a remos, solo un vuelo puntual de Easyjet y mi cara de bobo al comprobar que la escalerilla del avion ya estaba recogida.

Una vez junto al Nervion descubrimos la buena cocina bilbaina, sobre todo el bacalao. Rosa y yo recomendamos "La bodeguita del Nervion" para comer casero a buen precio. El Cafe Iruña, ambientado como la Alhambra de Granada, en los Jardines de Albia, o el Bacaicoa en el Casco Viejo son dos ejemplos de bares populares con pintxos y txakoli.

Lo que mas me impacto fueron las txapelas, las banderas del Athletic y la aficion de los niños...San Mames es la catedral y los feligreses arropan al equipo al estilo mas clasico, las generaciones se pasan el relevo. Este club es un superviviente y deseo que los leones se mantengan siempre ahi en lo mas alto. Esta aficion no entiende de Ley Bosman, de clausulas de rescision o de astros argentinos. No pueden presumir de cracks mediaticos, ni de anuncios de Nike, ni de ventas en Japon, pero en el bar de la esquina Zubi y Salinas se encuentran de vez en cuando y se toman unos pintxos con el barman, y rememoran esas dos ligas y la copa que les dio el de Barakaldo ya hace mas de 20 años, cuando tenian esas pelusas de mas y esos kilos de menos...puro corazon. Y el Guggenheim, un trozo de queso, como dice Natalia...

Mardito roedore!

2006-10-29T21:46:00.000Z

Vaja setmaneta!

El debat de la setmana a Bow Common Lane ha estat la necessitat de cobrar renda als ratolins...o mostrar-los la porta!

Ens hem armat d'artil.lugis per persuadir els "okupes". Rateres del "todo a 100", caixetes repletes de boletes blaves, emissors d'ultrasons... en fi, un arsenal de més valor que el PIB de Malawi! Una setmana d'intervenció ha resultat en la detenció i posterior enterrament al jardí de casa d'un ratolinet negret, igual que els que corren pel metro. No sabem si era Mickey o Minnie, però vivia a un forat del sòcul de la cuina com el de Jerry. No s'ha inspeccionat el seu amagatall, i a hores d'ara els dispositius estan encara a la "porta" a l'espera d'enganxar a més integrants del comando. De tant en tant se senten crits de "Andale y ándale! Arriba arriba!" segurament el Pancho Villa dels rosegadors, l'ideòleg i visionari de la revolució.

El descobriment de la setmana ha estat la marxa nocturna...a llocs com "Under the bridge" i "Jazz cafe" a Old Street o "The Cross" a King's X es pot sortir fins les 6 del matí!!

Ara bé, prepara 70 lliures com a mínim i un catxeo exhaustiu. I si no vols pagar, estigues preparat pel botellasso de turno!! Records a Mompó i Lola! ;-)

Thanks Erika, James and Miriam for the great night, it was a pleasure having you all in London for the night! Hope to have the next one in Cancun!

Ser culé a Londres

2006-10-22T14:19:00.000Z

Aquest és un moment dolç per ser culé. I a Londres encara més. L'any passat vam rentar la cara de Mourinho a base de jogo bonito. Els vam tornar la humiliació de l'any anterior i el futbol va posar a cadascú on es mereixia.

Dimecres vam arribar a Stamford Bridge al crit de "campeones, campeones". "We are red, we are blue, we are Barcelona Club" demostrava que a Catalunya qui més qui menys parla llengües estrangeres. Ells també ens van demostrar el seu domini cromàtic amb "We are Chelsea, we are blue, we are Chelsea, so f*ck you!" . Podria afirmar que el passaport blaugrana genera respecte i admiració a qualsevol estadi forani. Les aficions ens deixen cantar perquè saben que qualsevol argument en contra quedarà completament despedaçat en trepitjar la gespa.

El partit de dimecres va ser certament entretingut. Sentir noms com Ballack, Ronaldinho, Messi, Drogba, Shevchenko, Cole, Terry, Deco, Xavi per la megafonia ja posa la pell de gallina. Veure les banderes blanques i blaves onejant per milers en un estadi no més gran que el Castalia també té tela. Escoltar la polka russa en acabar el partit ja és la guasa. I que el Barça no siga capaç de xutar a Hilario és esperpèntic. No era un partit de Premier però no van faltar els ingredients: entrada a 80 lliures, hooligans amb més tatuatges que dibuixets un tebeo del Mortadelo, els stewards pentinant l'estadi en busca de bombes, i els bobbies acordonant la zona.

La poli ens va rebre a cavall i amb viseres. No saben que un culé autèntic mai no busca la violència? a no ser que sigui contra el Madrid, clar, aleshores els grans conceptes i les grans sigles d'UNICEF pesen més que mai sobre les nostres espatlles. Pel bé d'UNICEF i del Barça, espero que aquesta nit no porten sponsor a la samarreta...

Salutacions a Felixao, Quimet i David!

Assimilation week

2006-02-08T14:49:00.000Z

Aquesta setmana estic "assimilant" coneixements, o el que és el mateix, em passo el dia tancat a l'habitació fent el Group Design Project.

La veritat és que són dies productius, amb molta cafeïna inclosa i moltes trucades pel telèfon intern.

Aquest migdia feia solet i he sortit en bici a la recerca d'una llacuna d'estabilització, el mapa de Cranfield la situava a prop de casa...i jo sense saber-ho!

Les fotos de la llacuna no són massa boniques, però aquesta dels avions de l'acadèmia de vol ha sortit lluïda, amb raget de sol inclòs!

Dissabte Cranfieldià

2006-02-04T15:15:00.000Z

Avui és un dia que no passarà als anals de la història. A part d'un naufragi al Mar Roig, no crec que hagi passat res més. Un "dull Saturday", I guess...

El 6 Nacions de Rugbi és el plat fort pels amants del múscul, si no, és el moment indicat per un poc d'encens, Placebo, vida social al laundry club, i qui sap, un poc de bici per la campinya anglesa hivernal... before night falls!

Intro

2006-02-03T15:05:00.000Z

Hola a tots!

Bon dia! Passeu passeu, i voreu el piset!

Ja està! Sóc una víctima més del blogs... suposo que algun dia havia de passar, no?

Després d'una primera reacció de rebuig, basada sense cap tipus de fonament en l'opinió d'un columnista ranci d'algun diari de tirada multinacional, aquí estic, tot bloguetejat. És cert, he adoptat forma tubular i he respost a una necessitat que m'ha estat creada.

I la resposta és... i a mi què? si s'ha de fer un blog se fa, i punt!

En un futur proper espero començar a penjar cosetes que puguen ser d'interès per a vosaltres, soferts lectors... ja què em costa tant usar el mail, li donarem un vot de confiança a aquest mitjà.