El viatge a Ithaca m'ha portat a Extrem Orient. Aquesta cronica serà diferent, descriure la forma de vida de certes persones que vaig conéixer al viatge.
Mike és un xaval de 25 anys, recent graduat en enginyeria i fill de Taipei. Està avorrit del menjar xinès, de fet disfruta més l'hamburguesa de Carnegie's (una espècie de Hard Rock Cafe que els dimecres nit es converteix en un putiferio d'expatriats de les multinacionals de l'electrònica) que el sopar tradicional que ens va pagar la nit anterior el seu jefe. Durant aquell sopar el jefe ens va fer un monòleg de totes les aventures que ha viscut des que va iniciar la seva relació amb la meua empresa, fa uns 20 anys, quan Taiwan era un Tigre Asiàtic i Xina encara no havia despertat. En aquella època ell va ser un dels emprenedors visionaris que amb el domini de l'anglès i amb molta espenta va introduir marques americanes a la indústria taiwanesa. L'home, als seus 60 i pico anys, té una agilitat mental impressionant, recorda noms, conta acudits i monopolitza la conversació. Entretant, jo intento que no se m'escapi un tros de tofu entre els palillos, el meu col.lega Mark s'infla a ànec (l'única cosa de la taula que li agrada) i els 6 managers de GTP escolten el seu cap i no gosen obrir la boca ni per menjar...
 |
| All you need is beer & duck |
Xiao va néixer a la Xina rural interior. Va tindre la fortuna de poder estudiar enginyeria a la universitat de Pekin. Com que no te connexions dins el partit comunista, s'ha hagut de buscar la vida a l'empresa privada. Ens munta un dinar a un restaurant massa pretenciosament europeu amb la petrolera estatal. Toquem a 2 gotes de vi negre per persona. Dissabte ens porta a la Muralla Xina. Està plena de turistes xinesos, pràcticament no es veu la muralla amb tants xinesos de pertot. El meu col.lega Mark em diu que fa 7 anys hi va estar i només hi havia turistes estrangers. Ara sembla que els únics estrangers som nosaltres. Xiao ens explica que Mao va dir que un home no es home fins que camina la muralla. La veritat es que les rampes fan estremir, Mark amb els seus 120 kilos ho passa fatal. El fill de'n Xiao te 6 anys i encara no ha anat a la muralla, pero com a bon xinès hi anirà per honorar el passat i el present imperial de la seva pàtria. És flipant pensar que fa 5000 anys que existeix la nació xinesa, i que els 6000km de muralla es van començar a construir fa 2500 per protegir-se contra els bàrbars. La idea sembla molt pelegrina, però qui sap, si els romans ho haguéssin fet potser avui dia encara tindríem sestercis en lloc d'euros...
 |
| Muralla humana |
 |
| Phelps deu guardar molt bons records de la piscina |
Cátia és portuguesa i molt guapa. Va arribar a Shanghai fa 2 anys perquè Tomeu, el seu marit balear, va ésser expatriat per Taugres alla. En aquella epoca les empreses ceràmiques espanyoles (castelloneres, per ser més precisos) van pensar que el mercat domèstic xinès seria la solució a la crisi de la construcció a Espanya. Dos anys després els ànims de la parella estan per terra. Els xinesos no aprecien la forma de fer negocis europea. Prefereixen la punyalada trapera un cop tots els contractes estan signats i el capital estranger ja esta invertit, ja que no hi ha cap llei que ho impedeixi. Tomeu ha buscat una sortida digna a Europa i marxen en 2 mesos cap allà. Cátia està embarassada de 7 mesos i estan aterroritzats per una possible infecció d'hepatitis B pel seu bebé. Aparentment el risc de contagi a Shanghai és abnormalment elevat degut a l'hàbit d'escopir constantment.
Tom és un enginyer xinès de 42 anys. Té un fill (només en poden tindre un) de 13 anys, Kevin. L'ha portat a veure la ciutat amb nosaltres per tal que practique l'anglès. Les famílies xineses es deixen autèntiques fortunes per tal d'educar els seus fills en anglès. En els darrers anys de bonanza l'anglès ha estat la barrera que delimitava els beneficiaris de l'expansió econòmica. A Xina hi ha un nou milionari cada minut que passa, segons l'anunci de HSBC a l'aeroport de Hong Kong. Malgrat tot, l'anglès ja no dóna els retorns dels darrers anys. Hi ha famílies arruinades amb fills que s'han graduat en universitats americanes o australianes. Quan passem per davant de la perla (gratacels icònic de Shanghai) hi ha 10 tios penjats de cordes netejant els vidres de la perla. Tom crida a son fill i els senyala: "Kevin, if you don't study English you will have to clean those windows too."
Mr Tao és un empresari de 36 anys, tot i que té l'aspecte d'un home de 50. L'any 2003 va ajuntar 5 milions de dòlars de capital familiar i va muntar una fàbrica de bombes. No unes bombes normals. Una còpia de les millors bombes del mercat. A dia d'avui te 20 patents xineses i 160 treballadors.El 98% del producte es queda a les refineries xineses. El 2% restant s'exporta a Iran. El seu objectiu és triplicar la facturació en 3 anys. Tot i així, vol vendre el negoci. Per què? Qui sap. Una operació de compra a Xina és d'alt risc no només per la barrera lingüística sino per la falta de transparència. Tan poca transparència que vam sortir tèrbols del dinar i mai va faltar vi xinès per brindar cada 30 segons.
Kirsten és una graduada en ADE d'Amsterdam. La seva melena rossa i la seva joventut fan girar caps a Shanghai. Acaba d'arribar a Xina com part d'un Management Program a Philips, no coneix ningú a la ciutat i està vivint a un hotel. Li queden 2 anys d'aventura xinesa per davant. Encara no ho saps, però et menjaràs els mocs. Els tios orientals no et molaran perquè són mig afeminats, i els tios occidentals estan tots infectats de la "fiebre amarilla". Les asiàtiques són més submisses que les europees i això pareix que és addictiu. Bona sort...
Ben és un sud coreà de 39 anys. Té un fill de 8, una dona i un Hyundai de fa 10 anys. És un tio molt formal i molt centrat en el treball, com cal esperar d'un coreà. En acabar 2 dies de feina, ens porta a una barbacoa coreana per sopar. S'acaba el sopar i la seva companya de feina se'n va cap a casa. Ens quedem amb Ben dins el taxi. Ben ens porta a un karaoke. Els amos del karaoke li fan xocas a Ben. Ens quedem dins una habitació de karaoke, ens porten una botella de uisqui, 3 de birra i una plata de fruita. Sembla que a aquest karaoke no es va a cantar.
 |
| Mercat del peix a Seoul |
 |
| Aquestes no cabrien a la paella |
